Ens oblidem dels clàssics

Per Nadal, de vegades, passen coses com aquestes. Les cadenes generalistes es bolquen en reiteratius especials que no aporten res nou al gènere, tret de tedi i embafament, i s’obliden del que, realment, forma part de la litúrgia nadalenca. És com si La 1, per citar un exemple, ignorés la retransmissió del concert d’Any Nou des de Viena.

Doncs bé, el 2022, només La 2 ha recordat emetre –a les plataformes hi és– el Qué bello es vivir! de Capra, la pel·lícula per antonomàsia d’aquests dies i a més la més barata de programar perquè té ja els drets d’autor caducats. Tanmateix, cap altra ha recordat passar, el 24 o el 25 –o fins i tot el 26– qualsevol de les innombrables adaptacions del Conte de Nadal de Dickens, que ja compta amb una versió del 1991. Ni la clàssica del 1938 d’Edwin L.

Marin o la de Disney del 83, ni la de George G. Scott del 1984, ni l’original Los fantasmas atacan al jefe (1988) o la dels Teleñecos (1992) amb Michael Caine. Ni la millor, la dirigida en animació per Robert Zemeckis (2009).

Una pena.