Toni Batllori: Un ninotaire irrepetible

Em disculparan que avui glossi la figura d’un il·lustre el contacte del qual amb la televisió va ser breu, tot i que poden trobar-lo en diverses plataformes amb el documental Artesanos del humor de María Paz i David Orejas Martínez del 2006 al costat d’altres d’il·lustres com Ferreres, Gallego & Rey o Forges. O sigui, ja està justificada la seua presència en aquestes línies, però és que amb Toni Batllori (1951-2023), amb qui vaig tenir l’honor de compartir la redacció del carrer Roger de Llúria del centenari Noticiero Universal, el primer diari vespertí que sortia al matí com se’l coneixia a Barcelona, des de l’agost del 1978 fins al maig del 1979, en el qual, amb excedència de La Mañana, me’n vaig anar a Barcelona per acabar el cinquè curs de Periodisme (assistència obligatòria) a la UAB. L’excels ninotaire encara no era conegut en la professió però ja destacava.

Sempre he guardat com un tresor una caricatura dedicada que em va regalar abans de tornar a Lleida, però el que més admiro és que, un dia abans de morir, va enviar la seua tira diària a La Vanguardia. A mi m’encantaria poder-ho fer.