'Días de tele' amb Júlia Otero

L’estrena de Días de tele, gairebé sense promoció, de La 1 va apuntar molt bones maneres. No va liderar el prime time perquè Hermanos, la sèrie turca d’Antena 3, és ara mateix imparable, però per exemple, va apallissar el Chester de Risto Mejide a Cuatro, o l’entrega de Piratas del Caribe, per pesada, de Telecinco. Días de tele es basa en la gran carta de RTVE, el seu material d’arxiu i presenta la novetat que alguns dels que de manera més o menys directa van ser protagonistes es van asseure al plató, però sobretot per l’immens carisma de la seua presentadora, Júlia Otero (Monforte de Lemos, 1959), que tornava a col·locar-se davant de la càmera després de superar els seus seriosos problemes de salut.

En la part negativa, centrar-se en un any (1975) sobrava perquè es van centrar més en els vuitanta; es va desaprofitar la secció de les sèries mítiques (a l’expert no li van fer ni cas) i va sobrar, la veritat, l’entrevista al Pequeño Nicolás, que no diem que legalment no pogués fer-se, però èticament parlant, amb les condemnes que ja acumula el farsant, no sé si va ser prou correcte.