Així no avancem, no...

A l’humor, com a la vida, hi ha de tot: gags bons, regulars i dolents, acudits afortunats i desafortunats, servils amb el poder i incorrectes amb ell.. El premi o el càstig hauria d’estar en el lector, espectador o radiooient que seguiria, o no ho faria mai més, l’autor. I aquí hauria de concloure tot.

Tanmateix, utilitzem, i abusem d’allò d’“intolerable” segons si la mofa o befa afecta, o no, un dels nostres o aquells que, amb la broma en qüestió, posaran traves, totalment o parcialment, als negocis, amb abundants beneficis que estem portant a mitges. L’últim exemple l’hem tingut a TV3 (cadena que, per cert, ja té la mà trencada en aquests menesters) amb el gag del seu col·laborador Manel Vidal, fulminantment acomiadat a Zona Franca. Si apliquéssim el mateix criteri en tot, les xarxes socials ja no existirien o el plató de Sálvame estaria sempre buit.

I encara més, a El desafío de divendres Boris Izaguirre va deixar anar en una prova conjunta: “Aquí Mariló.. i un Mari.. cón.” Tot van ser rialles.

I si la frase la deixa anar Mariló Montero, què hauria passat?.