Veiem més que escoltem

Al Boig d’ahir ens van faltar línies per poder reflexionar sobre la impressió que ens van causar les dos semifinals i la final del Benidorm Fest, que va designar Blanca Paloma i el seu Eaea per representar RTVE a Eurovisió. Deu ser que, com que no formem part del selecte grup d’Eurofans, que, en aquest camp, són els que dominen la moguda, no podem acabar d’apreciar els mèrits de les divuit aspirants al triomf i, posteriorment, dels finalistes i ens quedem amb la primera impressió: més enllà de les virtuts de la cançó (la lletra en molts casos resultava inintel·ligible), el quid de la qüestió residia en la posada en escena. Com més barroca, colorista i espectacular, més vots.

I en aquest punt es van centrar tots a la gala sabatina: des de Blanca Paloma fins a Agoney, segon, passant per Vicco, Megara, Karmento, Fusa Nocta, Alice Wonder i José Otero. Canviant de tema, a El món a RAC1 es van passar de frenada en el piloteig analitzant ahir, nota a nota, acord a acord, el tema del seu recomanat Siderland. Vam canviar de dial als dos minuts.