De veritat, ens ho creiem?

De Sálvame, el programa amb menys dignitat, ètica i vergonya de la història de la televisió d’aquest país, pensàvem que ja ho havíem vist tot. Però no, estàvem equivocats. Aquest divendres passat encara n’hi va haver més superant-se a si mateix.

D’entrada, Terelu Campos, amb veu greu i música fúnebre de fons, va llançar una diatriba contra els paparazzis que s’estan davant de les cases dels famosos buscant a les seues escombraries. Han canviat les normes de la casa?, perquè això és el que venen fent des de temps immemorial. No.

L’atac ve ara perquè l’assetjada és la seua mare, María Teresa Campos, en les seues hores més baixes. Però encara n’hi havia més. Porten tota la setmana amb el tema de Lydia Lozano, que, a canvi d’un bon salari, s’ho empassa tot, perquè suposadament va ser vista, amb el seu espòs, en locals d’intercanvis de parella.

Amb el testimoni de càrrec al plató, emmascarat i a punt de donar la cara, a Lydia li va agafar un cobriment i va marxar plorant del plató –ho fa dos cops per setmana– assegurant que no tornarà. El testimoni es va quedar sol al plató. Estaran allà els dos, dilluns.