El bordell de l'illa

Tinc un amic, José Carlos, que no acaba de creure’s que el que es veu a La isla de las tentaciones de Mediaset obeeix a un guió perfectament estructurat i que els concursants són producte d’un més que rigorós càsting. Ja saben de què va la cosa. Un grup d’enamorades parelles es traslladen a una illa paradisíaca per ser temptades a base de bé per un altre selecte grup de solters/es.

Tots sucumbeixen (clar, aquí està la morbositat del programa!) en un totum revolutum que, en ocasions, no té cap ni peus perquè els perdons i reconciliacions duren el que dura una pausa publicitària. Ara mateix, s’emporta la palma David, enamorat d’Elena –que es desmaia en directe– però seduït per María. El mateix passa amb Adrián amb Naomi o Alex amb Yaiza.

Només falta que les noies entonin aquella arrancada d’Ojos verdes que va popularitzar Concha Piquer, als quaranta, composta per Valverde, León i Quiroga. “Apoyá en el quicio de la mancebía...” Francament, hem vist orgies molt més discretes que les que es munten a l’illa de Telecinco.