Incombustible Tena

Ara que, en un incomprensible error de concepte, confonem els programes musicals amb els nombrosos talent shows que pul·lulen per les graelles televisives, és quan trobem a faltar les joies amb què ens delectaven a la televisió pública personatges com Paloma Chamorro o Carlos Tena (1943-2023). Inconformista, rebel, transgressor, el madrileny, vingut des del més ampli i lliure camp de la ràdio, va marcar escola a TVE des del seu debut el 1977 amb l’inoblidable Popgrama. Després vindrien el seu Música, maestro, Clásicos populares i sobretot Caja de ritmos, pel qual van passar els millors representants del pop-rock internacional, fins que un dia, el 1994, va decidir obrir micro a un grup anomenat Vulpes, que cantaven allò de “me gusta ser una zorra”.

Encara no s’havien inventat les xarxes socials, però va cremar Troia i el govern socialista es va posar de perfil i va servir el seu cap amb safata de plata als sectors més retrògrads de la societat d’aquest país, transició inacabada dixit. Després el van perdonar i va tornar, però ja res no va ser el mateix.