Bambino, el mite

Per primera vegada en els seus molts anys de vida, Cachitos de hierro y cromo, un dels programes de veritable culte de La 2, va oferir aquest dimarts un monogràfic. El protagonista va ser, ni més ni menys, que Miguel Vargas Jiménez (1940-1999). Potser el nom d’aquest fill predilecte d’Utrera no els digui res, però es pot afegir que al conèixer el seu nom artístic, la cosa ja canvia: Bambino.

El denominat “Elvis dels tablaos” o “el cantante del dolor”, es va beure la vida amb la mateixa intensitat amb què es mostrava en un escenari. Amb la seua llegenda negra a sobre, va aguantar fins que la veu li va dir prou i una malaltia, ara fa 24 anys, va acabar amb ell per convertir-lo definitivament en un mite. El Cachitos de dimarts va anar molt més enllà de la seua particular manera d’entendre la cançó.

Amb proves irrefutables, va demostrar el molt, però molt, que va influir en estrelles de la rumba i la copla. De Lola Flores a Rocío Jurado, passant per una interminable llista de primeríssimes figures. Va ser un treball memorable que val la pena tornar a veure. Se’ns va fer curt.