L'enèsima decepció

Ja ha passat Eurovisió, fins a la pròxima edició. Audiències milionàries (van deixar en no res Got Talent de Tele 5 i La Voz Kids d’Antena 3, que podrien haver-ho intuït i programar al seu lloc qualsevol llargmetratge de pa sucat amb oli). A casa la vam veure, no fos cas que els més radicals dels eurofans ens considerin uns frikis de manual (ho hem estat!) per constatar detalls que ja intuíem: les coreografies són més importants que la cançó; que els recordatoris –fins a cinc van emetre– de les cançons, ja interpretades, per al vot telemàtic, resulten insuportables i que el festival, ara mateix, és més continent que contingut. Va guanyar la sueca Loreen, que ja ha fet doblet, i la cançó de bressol flamenca de Blanca Paloma va acabar en 17a posició. No ens estranya, com a cançó de bressol, un desastre. Els nadons, si l’escolten, patiran d’insomni. Després de quatre hores llargues de xou, que ja són, ens vam quedar amb el cameo de Kate Middleton al piano amb els guanyadors de l’any passat i el You’ll Never Walk Alone, no podia ser d’una altra manera a Liverpool, dedicat a Ucraïna en un emotiu dúplex.