Doña Rogelia es queda sola

? María del Carmen Martínez-Villaseñor Barrasa (Horcajo de Santiago, 1943) acaba de morir, víctima d’un accident domèstic (va caure per les escales de la seua casa tinerfenya). El nom segurament no els diu res, però han de saber que es correspon al seu artístic “Mari Carmen y sus muñecos”. Una artista imprescindible i inevitable en tots els programes de varietats, i els que no ho eren, a la televisió entre finals dels 60 i ben entrats els 90.

Ara la ventrilòquia és un art del passat, gairebé oblidat, però, sense ser tècnicament la millor (l’ara injuriat José Luis Moreno, en aquest aspecte, era infinitament superior), sí que va aconseguir ser la més popular, gràcies als seus ninots, l’ànec Nícol, la díscola Daisy o el lleó Leoncio (un anticipat en la defensa del col·lectiu LGTBI), però sobretot a Doña Rogelia, la llenguallarga, rondinaire i setciències àvia rural d’Orejuela del Sordete que provocava la hilaritat general tot just aparèixer en pantalla. Potser ara Mari Carmen començava a estar oblidada per les noves generacions, però allà queda el seu immens llegat.