Qui vol ara un míting?

“Com han passat els anys, com han canviat les coses!”, diu el bolero i, com gairebé sempre, té raó. Quan començàvem en aquesta professió, poder entrevistar un primera espasa de la política venia a ser com si et toqués la loteria. Els guanyadors acostumaven a ser saberuts professionals tipus Joaquín Soler Serrano, en altres temps, o Iñaki Gabilondo, després.

Ara no. Ara són els assessors els que gestionen que tal o tal líder vagi a programes televisius amb audiència. La qual cosa deixa en mal lloc els mítings en campanya o visitar mercats on besar nens i estrènyer mans. Per què? Als mítings només hi van els teus i només serveixen per a un tall, prèviament escollit, de mig minut en un informatiu o unes fotos en un diari digital o en paper. Ara el que es porta és anar a la tele. Pedro Sánchez ahir es va passar per La Sexta per ser entrevistat per un populista mediàtic. Quan quadrin les agendes visitarà El Hormiguero. Si no estàs amb Pablo Motos, no ets ningú. I, després pack complet, a prendre uns vins amb Bertín. Feijóo ja tarda a fer-ho.