Condemnada al fracàs

Introdueixi al vas mesclador dosis iguals d’El diario de Patricia, Sorpresa, sorpresa, Déjate querer i Volverte a ver. Barregi-ho bé i afegeixi unes gotes de sensacionalisme televisiu pur i dur i completi amb una presentadora repescada de l’ostracisme com Cristina Tàrrega (València, 1967). Barregiu-ho bé i serveixi-ho en les nits sabatines.

El resultat és un glop impossible de beure que ha provocat el rebuig de l’audiència (bé, dissabte és una plaça complicada!), que en aquest últim es va quedar en un mer dígit (7,8) aclaparat per la final de La Voz Kids en la competència. Com no deu ser la cosa que Mediaset ha decidit no gravar més programes. S’emetran els que ja estan editats i punt final.

És un fracàs més del pla renove de la casa. Mía es la venganza, la telenovel·la de la sobretaula, està en idèntica tessitura. El rodatge paralitzat, però és que la resta d’apostes estiuenques no han anat millor tret de, potser, Vaya vacaciones, sense tirar coets, perquè dijous hi ha poca competència.

Però la resta, Allá tu, Así es la vida i Me resbala, va pel mateix camí.