La clau és Ramontxu

No s’hi ha de donar més voltes: el Grand Prix de La 1 s’ha convertit, amb tan sols dos programes emesos, en la sensació de l’estiu, televisivament parlant. La nit dels dilluns és absolutament seua superant el 25 per cent de l’audiència i humiliant la competència (l’estrena de la sèrie de Tele 5, Días mejores, es va quedar en un míser 6,2). Cert que el sabor vintage d’un concurs dels de sempre ha enganxat els nostàlgics i ha captivat els més petits de la casa, perquè en aquesta franja les audiències es disparen més enllà del 40 per cent.

Però també hi ha un detall que no convindria passar per alt: el del presentador. TVE ha repescat l’original del Grand Prix, Ramón García (Bilbao, 1961). Tot un encert.

Sense Ramontxu la cosa segurament no seria igual. El pas del temps no li fa ni pessigolles i domina tant els tempos del joc que per si sol ja és un espectacle de cap a peus i convindria recordar que, bagatge radiofònic a banda, va debutar a la televisió el 1990, fa 33 anys, amb la Ruleta de la fortuna a Antena 3. Déu-n’hi-do.