L’oracle del cor

Ja sé que probablement no tenim perdó de Déu, però a casa ens hem tornat seguidors de Fiesta a Telecinco. Ja saben, aquest programa que s’emet els dissabtes i els diumenges, de quatre de la tarda a nou de la nit, i que té més sumaris, alguns de totalment prescindibles, que continguts, que també. Hi ha una explicació.

A Marisa l’entreté i a mi em serveix d’inesgotable font de comentaris per a aquesta secció. I dins de Fiesta, que amb Emma García, la dispersa, de vacances i ara en mans de Frank Blanco, el desbordat, ha aparegut l’emergent figura del veneçolà Aurelio Manzano (Caracas, 1955). Nacionalitzat espanyol i retocat estèticament a base de bé, porta a Espanya des de l’any 2003, quan va debutar a Tómbola del Canal 9 valencià, veritable pare i mare de la televisió porqueria.

El que sorprèn d’Aurelio és el fet que no importa quin tema es toqui en el programa. És igual. El en sap més i millor que la resta, fins i tot que els que s’atribueixen l’exclusiva.

Amb el mòbil a la mà presumeix d’estar més ben comunicat que ningú.