Frank Blanco, el desbordat

Ya se sap que l’agost és mes de substitucions televisives. Els titulars se’n van de vacances i els substitueixen eventuals que esperen fer-ho prou bé com perquè els CEO de cada cadena s’hi fixin. N’hi ha que ho fan francament bé, regular o de manera discreta.

Tanmateix qui ens crida aquests dies l’atenció és Frank Blanco (Barcelona, 1975), a qui veiem al capdavant del Fiesta, ara d’estiu, suplint Emma García. Blanco és un bregat professional, criat a la ràdio, però se’l veu completament desubicat. Més encara, es podria dir que desbordat i sense capacitat de reacció.

En televisió el recordem conduint a La Sexta Zapeando des del 2013 fins al 2019, o a 8TV, amb El Circ des del 2021. En tots dos programes tot eren “hi, hi” i “ha, ha” de bon rotllo en pau i harmonia. Però Fiesta és una altra cosa.

No és el Sálvame però té tots els seus tics, que el van encimbellar primer i defenestrar després. Frank se les ha de veure amb tertulians que busquen més el lluïment personal que el del mateix programa. I no se’n surt.