La llarga agonia de 8TV

8TV, que no fa tants anys va arribar a ser una alternativa real i victoriosa davant de TV3, agonitza en cures intensives amb respiració assistida. I el que és pitjor, sense perspectives de millora. De fet, encara no s’ha firmat el seu certificat de defunció perquè la Generalitat està movent fils, per activa i per passiva, per no perdre una cadena televisiva en català. 

Però això requereix temps i diners per a un ens que ja no és que arribés als dos dígits d’audiència, és que no arribava ni a un. Els últims registres eren de 0,8%. O sigui, res. Des de la compra per part de Nicola Pedrazzoli al Grup Godó, la cosa ha anat de mal en pitjor. Res del que va intentar per reflotar-la va funcionar. 

Tampoc no era una meravella, tot cal dir-ho, però el públic li va donar l’esquena enyorant aquells temps en què treia pit amb Alfons Arús i Josep Cuní. Si es fixen en la programació actual –i no tardin, que qualsevol dia ja no la veuran–, només hi ha sèries i pel·lícules low-cost que no passarien la prova del cotó i una sèrie de redifusions nocturnes amb Ares Teixidó al capdavant.