Un capellà força popular

A les noves generacions, fins i tot a les anteriors, els etzibes un “crónicas” i ràpidament hi afegeixen “marcianas”. És natural. Els sona moltíssim més que la resposta correcta: Crónicas de un pueblo. Una sèrie que va arrasar a TVE, en blanc i negre, ajudada pel fet que no es podia veure res més a la petita pantalla, entre els anys 1971 i 1974. Va ser una brillant idea, tot cal dir-ho, de Carrero Blanco, la mà dreta del dictador, amb l’ajuda d’Adolfo Suárez, que llavors era el director de l’ens públic, per divulgar, amb aquesta costumista comèdia dramàtica, les lleis del tardofranquisme. El personal no es perdia ni un dels capítols. Doncs bé, acaba de morir Francisco Vidal (1941-2023), un dels seus protagonistes i dels pocs que encara eren vius. En la ficció era Marcelino, un capellà progressista, dins d’un ordre, al qual donava vida un sòlid actor forjat bàsicament al teatre, malgrat que si haguéssim de recordar-lo, almenys a casa, ens quedem amb l’excepcional paper de señorito extremeny, alcoholitzat, tirànic i assassí a La huella del crimen.