El poble es queda buit

Amb la mort de Jesús Guzmán, excel·lent actor de repartiment, als 97 anys, la població de Puebla Nueva del Rey Sancho, on transcorria l’acció de Crónicas de un pueblo, mítica sèrie que congregava, entre 1971 i 1974, milions d’espectadors davant de la pantalla, ha quedat reduïda a la mínima expressió, fins a convertir-se en un exemple més de l’Espanya buidada. Se’n van anar Carrero Blanco (1973), el seu ideòleg, Adolfo Suárez (2014), el seu executor, i Antonio Mercero (2018), el seu autor. Jesús Guzmán, probablement el personatge més popular del repartiment coral, com a Braulio, el carter, en aquesta apologia de les lleis del tardofranquisme que va calar molt fondo en la societat espanyola, ha estat l’últim a anar-se’n. Abans que ell ens van deixar Camilo, l’escombriaire (Xan das Bolas) el 1977; Don Antonio, el mestre (Emilio Rodríguez, 1983); Dionisio, el conductor de l’autocar (Rafael Hernández, 1997); Don Cipriano, el metge (Arturo López, 2000); Benito, l’amo del bar (Tito García, 2003); Don Pedro, l’alcalde (Fernando Cebrián, 2009), i el capellà, Marcelino (Francisco Vidal, 2023).