Trinxeres al plató

Fins ara havíem acceptat, per aclaparadora constatació, una cosa tan habitual en aquest país com allò de “si no penses com jo ets un fatxa, un nazi, un traïdor, un botifler, un terrorista o un colpista!”. També acceptem, en tertúlies radiofòniques o televisives, el fet de ser monotemàtiques: monàrquiques al màxim, pro Reial Madrid a tot drap (i no només a Real Madrid TV), anti-Putin més que pro-Ucraïna, que en el fons els és igual, i sobretot antiprocés amb visuals granellades, èczemes i urticàries entre el personal cada vegada que s’esmenten les paraules amnistia o referèndum. Tanmateix, mai no havíem assistit a una bipolarització tan accentuada, pràcticament al cinquanta per cent, de detractors i partidaris dels bàndols enfrontats al conflicte de Gaza. O s’és palestí o israelita. Els mateixos fets, les mateixes atrocitats, les mateixes morts, però, ah, amic!, no reben la mateixa valoració segons els qui les hagin perpetrat. I el més trist de tot és que les coses seguiran així fins que aparegui –que ho farà– un nou conflicte.