El Foraster: L’empatia es té o no es té

El foraster és el que té. Sempre és un més del mateix però mai és igual. Aquesta és la clau del seu èxit, que el converteix en el millor programa de la graella televisiva de TV3. Canvia el nom de les localitats a visitar, els carrers, el paisatge, els veïns, però Quim Masferrer sempre troba el punt d’empatia que converteix en proper el que en altres mans hauria estat un engrut difícil d’empassar. En la seua última entrega va fer un tomb per la Vall d’Àneu. Li podem perdonar que el capítol es gravés fa mesos, però sens dubte va ser una promoció impagable que la diputació de Lleida, és de suposar, ha agraït en el que val. El recorregut per Esterri, Espot, Isil o Estaron va deixar perles impagables. Des de veïns, a cavall entre ser friquis i entranyables, fins a detalls tan sensibles, però no llagrimosos, com el del Joan, el veí d’Estaron que ha estat capaç de viure 30 anys sol a la localitat pallaresa. Ara és feliç, i ja són 16 veïns. La pregunta que queda en l’aire és aquesta: què passarà quan ja no li quedin pobles petits, que no anònims, per visitar?