La cara del rei

Les cèlebres dos Espanyes a les quals feia referència Antonio Machado en un dels seus poemes més coneguts sempre han estat presents en la societat d’aquest país: la d’una, gran i lliure, enfrontada a les de moltes, petites i emprenyades (celebrat acudit en plena transició); la del Barça i la del Madrid, amb tot el que això significa; l’eterna dualitat entre monarquia i república o les actuals entre independentistes i sobiranistes.. i així fins a l’extenuació. Tanmateix, al llarg de l’última setmana, tots els programes televisius, des dels més seriosos als més frívols, han presentat una nova variant centrada en la cara de Felip VI –la veritat és que alegre no era– durant la presa de possessió de Pedro Sánchez com a president després de l’acord progressista, segons uns, i un pacte antidemocràtic amb colpistes i terroristes, segons d’altres. Els experts en comunicació no verbal han fet el seu agost (sobretot si cobraven a tant la peça) en tots els platós. I el més curiós del cas és que, tret que estava emprenyat, ningú no ha coincidit en el perquè. Hi ha hagut de tot.