Plataformes molt populistes

Fins ara –ja no– sempre havíem considerat les plataformes de pagament televisives com un aparador per promocionar sèries i pel·lícules de nivell. A casa no agraden, però allà estan. Tanmateix, d’un temps ençà han incorregut en un incomprensible error que esperem que no sigui irreversible. S’han passat al populisme més pur i dur, abraçant allò del qual en la seua etapa fundacional havien renegat. Potser és que de la necessitat, com que ja no triomfen com abans, n’han fet virtut. Només així s’explica aquesta girada brusca cap al que és comercial fregant el friquisme. Van començar amb biopics d’estrelles de la televisió convencional: Cristo y Rey, Bosé –ara ja en obert–, Camilo Superestar, per ressuscitar formats antics com l’1, 2, 3 (un fracàs que desconeixem si es continua emetent), Sálvese quien pueda (una altra calamitat malgrat la promoció en cadenes generalistes) o, ara mateix, Operación Triunfo, sense adonar-se que pot ser que a les xarxes socials enganxi, però entre els nostàlgics, que no són precisament de plataformes, en absolut.