Itziar, l’etern somriure

Tenia només 46 anys i un infart ha acabat amb la vida d’Itziar Castro (Barcelona, 1977) quan preparava, a la piscina d’un hotel de Lloret de Mar, un espectacle aquàtic sota la supervisió de l’exseleccionadora de natació sincronitzada Anna Tarrés. Dins de la professió, i a l’espera del gran paper de la seua vida que per desgràcia mai no arribarà, Itziar estava considerada una professional tot terreny i, sobretot, una dona que mai perdia les maneres i el bon humor, sempre darrere d’un somriure que es feia etern, i que la va ajudar a portar la seua malaltia, detectada fa un temps, anomenada lipedema, una dolència degenerativa del teixit adipós. A Itziar Castro la recordaran al cine pels seus papers a Campeones o Pieles, l’òpera prima d’Eduardo Casanova, per la qual va ser nominada al Goya com a millor actriu revelació. Però, sobretot, serà enyorada pels seus treballs a la televisió, que inclou ser professora de l’Acadèmia d’OT el 2018; ser la Goya Fernández de Vis a Vis o la seua presència a El crac o El cor de la ciutat, les dos a TV3.