Doncs sí, res de l’altre món

Pedro Ruiz (Barcelona, 1947) feia 20 anys que no apareixia a la petita pantalla amb programa propi. Es va notar, la veritat, en el seu debut divendres amb Nada del otro mundo, a La 1. Ja ho havia advertit en la seua presentació prèvia a l’estrena: “Sortir per dir bestieses no és necessari” o “els números no ho són tot en televisió”. Així que, presumint que no utilitzaria la cèlebre orellera que manté en contacte el presentador/presentadora amb realització, va saltar al plató amb tres entrevistes en directe, dos cançons sense playback i dos esquetxos, gravats, això sí. El resultat? Un míser 5,7, molt per sota del guanyador del dia, el De viernes de Telecinco, espai, com ja se sap, en el qual sí que encadenen una bestiesa darrere d’una altra i que viu pendent de l’audiència. Bé, el programa, que va fer honor al títol, almenys va ser blanc, per moments enginyós i, per d’altres, tediós. Potser no es van escollir bé els convidats per a l’estrena: la bloguera Dulceida i els cantants Rozalén i David Summers. A La 1 potser tenen paciència amb Pedro, o potser el veurem ben aviat a La 2.