El còmic denostat

I caldria afegir “...ara”, perquè als setanta i vuitanta va arribar a l’Olimp dels humoristes amb les seues imitacions i els seus acudits que, ara mateix, estan totalment descatalogats per inacceptables, per la tònica políticament correcta que ens envolta. Qui, per exemple, no ha comprat en una gasolinera, anys enrere s’entén, un casset dels seus acudits perquè ens fessin companyia en un viatge llarg? El cas és que el madrileny Francisco Rodríguez Iglesias (1947), criat a la valenciana Catarroja i més conegut com Arévalo, acaba de morir i ara es recorda tota la seua trajectòria professional al cine i al teatre, però sobretot a la televisió, on era un fix en tots els programes musicals i de varietats de qualsevol cadena i se’l podia trobar indefectiblement a totes les pel·lícules de Mariano Ozores, especialment amb Andrés Pajares i Fernando Esteso. Tanmateix, el que llavors se li aplaudia i aixecava hilarants passions ara està molt mal vist. Els acudits són els mateixos, sí, però els espectadors i les circumstàncies ja no.