Les bones notícies no venen

El programa Corazón, corazón a La 1 és tot un clàssic a la graella televisiva del cap de setmana. El va estrenar el 1993 Cristina García Ramos, la seua presentadora més icònica, i després la va substituir José Toledo fins a acabar en mans d’Anne Igartiburu. Al llarg de trenta minuts s’explicava l’actualitat més rosa i del paper cuixé. Però després de trenta anys d’existència, els CEO de RTVE van decidir que calia fer-li un rentat de cara. Per a aquest 2024, a Anne Igartiburu (Elorrio, 1969) li van posar un company davant de les càmeres, el també veterà Jordi González (Barcelona, 1961). Van canviar seccions amb nous col·laboradors i van passar de 30 a 90 minuts de durada. Tot molt bé, tret d’un petit gran detall. El vell Corazón, corazón va passar a dir-se DCorazón, però el contingut va seguir sent el mateix: notícies blanques, blanquíssimes, de bon rotllo i on tot, efectivament, és de color rosa. La competència directa, el Socialité de Telecinco, en què tot són maledicències, l’ha apallissat. Abans del tancament han tornat a reduir el format: de 13.55 a 15.00. A veure.