Uns Goya amb més nivell

Després de veure les dos festes del cine en menys d’una setmana, hi ha una reflexió. Els Gaudí, malgrat que ens pesi, haurien d’aprendre, i molt, dels Goya. Si exceptuem el caos de l’hora i mitja de la catifa roja a l’Auditori de Valladolid (entrevistadors que no se sabien el nom de les persones amb les quals parlaven i van entrevistar fins a tres vegades els mateixos), la gala estatal va tenir ritme (encara que anés de més a menys), malgrat que, això ja és inevitable, va resultar excessivament llarga. En l’in memoriam no hi va haver color (quan se centraven en l’actuació musical es fonia en negre la pantalla amb els noms i rostres dels morts el 2023). També va ser d’agrair el detall de Sigourney Weaver, Goya Internacional, al voler compartir-lo amb la seua dobladora, Maria Lluïsa Solà (Barcelona, 1939). En el negatiu: Los Javis, com a presentadors, van ser una rèmora més que una altra cosa i la intervenció del president de l’Acadèmia, Fernando Méndez-Leite, gairebé al final, va resultar interminable, i això que va assegurar que seria breu. En fi, fins a Granada el 2025!