Un disbarat de principi a fi

Es veia venir amb una claredat meridiana, però cap CEO de RTVE es va donar per al·ludit. El mejor de la historia va camí de convertir-se en un dels fracassos més grans de la cadena pública. Després de veure l’estrena, ens ratifiquem en el que ja vam dir: és un despropòsit de principi a fi. Aquí tenim l’audiència: un 6,8, superat per tots els rivals directes i fins i tot per la pel·lícula de Cuatro. Ja és absurd, en una impossible elecció de la màxima figura de la història d’aquest país, col·locar al mateix cistell, i dit amb tots els respectes, García Lorca, guanyador del primer programa (menys dolent), i Emilio Aragón. Però més enllà que la llista dels cinquanta aspirants grinyoli tant per presències com per absències, un programa que presumeix de directe (Silvia Intxaurrondo es va passar dient l’hora a cada moment) tingui ja totes les votacions, menys les últimes, ja fetes. Que en els opinants hi hagi Santiago Segura (que a la mateixa hora estava de jutge a El Desafío) o Mercedes Milá que, a sobre, és una de les candidates. I ja no diguem l’enquesta entre universitaris. Ni com a broma.