Les imatges d’arxiu

Amb les imatges d’arxiu a televisió passa el mateix que amb les xarxes socials, que les carrega el diable, i si hi ha altres intencions al marge, encara són més perilloses. Doncs bé, això és el que ha ocorregut aquests dies arran de la sentència contra Dani Alves per la seua violació, ara ja provada, a una dona el 30 de desembre en el reservat d’una discoteca de moda de Barcelona. Independentment de valorar si el càstig al futbolista és poc o molt, sorprèn la utilització de les diferents cadenes de l’arxiu que tenien més a mà. La 1, Cuatro i TV3 van mostrar imatges del judici. Antena 3 va nadar entre dos aigües, però Telecinco, amb tots els seus programes satèl·lit del cor, i La Sexta es van obstinar a oferir, sense venir a tomb, moments televisius de quan Dani Alves va firmar contracte, per segona vegada, amb el FC Barcelona. Se’l va veure a ell firmant el contracte, en la presentació besant l’escut (vegeu la foto) o en els escassos partits que va jugar com a blaugrana. Potser no tenien res més a mà, però la veritat és que resulta molt poc creïble si no existia una segona intenció.