Està enfonsat i el mantenen

Cal dir que el programa Lo mejor de la historia de La 1 està protagonitzant un fet excepcional en la història de la televisió. Qualsevol altre programa, en qualsevol cadena generalista amb aspiracions, que en el prime time fes un 3,3 d’audiència, ja estaria liquidat i als arxius. Aquí no, aquí el mantenen quan ha patit una caiguda en picat des del 6,1 el dia de l’estrena fins a la dada marginal de l’estrena. Des de l’errònia concepció del format (si fos un programa d’humor desmitificador probablement hauria triomfat), però anant seriosament, no hi ha per on agafar-lo, malgrat que la presentadora es passi el temps donant l’hora per demostrar que és en directe (gest que es fa pesat) o recordant que cada entrega és trending topic, el cas és que a l’espectador convencional no l’enganxa, i menys sense saber qui ha votat (als vuit eliminats perquè només per als dos finalistes s’obren línies). Només així es pot explicar que Pau Gasol quedés al davant d’Adolfo Suárez. El nostre Marc Márquez va acabar cinquè al davant de Valle-Inclán.