El millor dels Oscars 2024

Les gales que premien els professionals del cine, és igual que siguin els Gaudí, els Goya o, en aquest cas, els Oscars, solen ser llargues i avorrides, més enllà de saber qui s’emporta els guardons. Els d’aquest any no van ser una excepció, i parlem només de la gala com a espectacle televisiu, perquè, si les estatuetes van ser justes o no, no ens correspon valorar-ho. Ja ho deia el presentador Jimmy Kimmel als inicis: “Comencem dos hores abans però tranquils que acabarem com sempre.” El cas és que, tret de l’original nu de John Cena per donar el premi al millor vestuari, o el lapsus de l’octogenari Al Pacino avançant el nom de la pel·lícula guanyadora abans de temps, el millor de la cerimònia va ser l’in memoriam, recordant els morts de la indústria l’últim any. En podrien aprendre els Gaudí i els Goya. Andrea Bocelli i el seu fill van cantar el Time To Say Goodbye. Impecables. Però els realitzadors van aconseguir que ells no sortissin de pla i els recordats tampoc. N’hi va haver prou amb apujar la pantalla de l’escenari un parell de metres. Elemental.