Al final va resultar molt pesada

Després de veure al Soka de referència el Benfica-Lyon de Champions femenina, vam anar a parar, fent zàping, a La 2, on emetien en directe La nit de la cremà des de València com a colofó a les Falles, ja saben, Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Amb la narració d’Ana Prada i diversos col·laboradors, anaven explicant, des de la plaça de l’Ajuntament, un homenatge al foc i a les mascletaes. Es mostrava amb tota mena de detalls com les flames acabaven amb el muntatge Dos palomas y rama de Pere Baena i Escif, creadors de la falla municipal, un al·legat a la pau després dels conflictes d’Ucraïna i Gaza. Tot perfecte, però una vegada acabat l’espectacle pirotècnic, tan espectacular com sorollós, i que el foc hagués acabat amb l’artística carcassa que, això sí, va cremar la mar de bé, les càmeres van alternar el pla fix de la combustió de l’entramat que subjectava l’obra amb un pla del balcó consistorial on hi havia totes les falleres i polítics de torn. Després de mitja hora de veure el mateix, i que ens perdonin els valencians, allò va ser insofrible.