El sorpasso de Ramón y Cajal

Al tall de les dos de la matinada es va revelar la incògnita: Santiago Ramón y Cajal es va emportar, amb els vots del públic encara despert a aquella hora, la victòria a El mejor de la historia, superant l’altra finalista, Isabel I la Catòlica. I diem això d’encara despert a aquella hora perquè l’audiència va ser de nou mínima, ateses les ínfules des de La 1 a aquest reality, revestit de glamur, en el qual, com en qualsevol dels altres, els concursants anaven sent expulsats de la glòria de manera sistemàtica. Va fer un 6,0 sense poder superar el 6,8 de l’estrena i, sí, per sobre de l’irrisori 3,3 de la penúltima entrega. Tercer va quedar García Lorca; quart, Cervantes –al llarg del programa ningú no va esmentar que el premi més important de la literatura en castellà porta el seu nom–, i cinquè, Cristòfor Colom, sens dubte llastat per les protestes en xarxes pel fet de competir sense ser espanyol. Sobreactuada Silvia Intxaurrondo; erudits els defensors dels finalistes i patètics els tertulians al plató, més enllà d’anar jugant a endevinar quin dels personatges seria el següent eliminat.