Adeu a dos referents més
El pas del temps és el que té. Els referents televisius –els nostres, s’entén– van desapareixent. Aquesta setmana, sense anar més lluny, s’han produït dos d’aquestes luctuoses circumstàncies. Aquest dissabte se’ns en va anar Sílvia Tortosa (Barcelona, 1947). Polifacètica artista que va brillar en cine, teatre, televisió i fins i tot en la música com a cantant i compositora. Va tocar sostre amb La señora (Jordi Cadena, 1987) i, personalment, ens va enlluernar a Asignatura pendente (José Luis Garci, 1977) com a rival de Fiorella Faltoyano davant de Pepe Sacristán. Tanmateix, i aplaudint que es va resistir fins on va poder al destape de la Transició, sempre la recordarem com la conductora d’Aplauso a La 1 (1978-1981), que la va catapultar, si ja no ho havia fet, a la fama. Un programa que ens recorda que a televisió ja no hi ha musicals, tret de Got Talent. La segona, injustament menys mediàtica, ha estat la de Rosalía Dans (la Corunya, 1955). Una actriu de primer nivell que va ser capaç de competir, en impacte, amb Charo López a la icònica Los gozos y las sombras (1968).
