Els evitables tics de La 1

Ja sabem que el que direm ara és peccata minuta amb el que està ocorrent a RTVE, on no és aconsellable aventurar-se pels passadissos de la planta noble no fos cas que un acabi amb un ganivet clavat entre els omòplats. Tanmateix, la trama, digna dels millors capítols de Succession, no pot amagar fets més quotidians com els que patim els espectadors en les retransmissions esportives de La 1. Un pot donar per fet que la publicitat és el que dona per viure, i a la televisió pública, tret de puntuals patrocinadors, és inexistent. Però tampoc és qüestió que durant els partits de futbol (un exemple), el narrador, l’ara indultat Juan Carlos Rivero (Madrid, 1961), que de defenestrat hagi recuperat comandament, i veu, a la plaça, vagi intercalant avisos del que es pot veure a continuació, sense donar-li al comandament a distància. A l’Espanya-Brasil, sense anar més lluny, anava dient el que oferiria la cadena, inclosa l’Eurocopa, quan se li va escapar, o no, un “però el més important és...”. I no era cap altra cosa que la pel·lícula que venia després.