L’Eurovisió més polititzada

Qui cregui que el festival d’Eurovisió no està polititzat és que viu posant-se de perfil a la realitat d’aquest món. De fet, Eurovisió i política han caminat agafadets des del minut zero de la primera edició. O és que no recorden la geopolítica del vot que tan bé explicaven Uribarri, primer, i Íñigo després, en cada retransmissió de la gala? O no ens recordem de quan RTVE va vetar Serrat i va moure totes les seues influències perquè guanyés Masiel amb el seu La, la, la, perquè no fos dit, encara que hi quedés derrotat Cliff Richard en persona? Doncs ara és més del mateix. Ucraïna va guanyar el 2022 pel que va guanyar. Rússia no hi participa i Palestina, ara mateix, no guanya perquè no es presenta en l’esdeveniment. En canvi, Israel sí, encara que ha hagut de presentar fins a tres cançons perquè la UER li donés el vistiplau. No guanyarà, tranquils. Però l’últim es va produir en la primera de les semifinals. El suec Eric Saade, convidat a la gala, va cantar el seu tema amb un mocador palestí al canell. Poc després, l’actuació estava esborrada a les xarxes. Ja ho hem dit tot.