Com sempre, més Israel
Amb Eurovisió, a casa, ens passa sempre el mateix que amb les eleccions. Cansats de veure sempre el mateix, amb idèntic teatret, sempre diem allò d’“aquesta vegada és l’última”. Però anem sempre a votar i sempre li donem a La 1 per veure la gala. Malgrat el seu 41,8% d’audiència (52,2, en les votacions), la d’aquest any no ha estat l’excepció. Llarga (més de quatre hores) i tediosa, per moments, amb exhibició de friquisme a l’escenari i la confirmació que tot està en mans de les molt poc fiables xarxes socials. Espanya, com gairebé sempre, malament. Amb una cançó mediocre, una cantant més mediocre encara i una pobra posada en escena, no va passar del lloc 22, quan en aquestes xarxes, que no en un altre lloc, venien la Zorra de Nebulossa com el súmmum. Ai, si haguessin escollit la millor del Benidorm Fest, el Dos Estraños de St. Pedro! Potser la cosa hauria estat diferent. Penosos també els comentaristes espanyols. Es van equivocar en l’ordre d’actuació, van fer de les votacions un galimaties i es van posar de perfil amb Israel i la polèmica.
