Cap llum en la foscor
Telecinco ha estrenat El Marqués, una sèrie que pretén aportar llum a la foscor (perdó, amic Carles, per apropiar-me de la teua ja icònica frase a Crims), però que no ho aconsegueix, en el misteriós cas del Crimen de Los Galindo, ubicat a les acaballes del franquisme, el juliol de 1975, en què cinc empleats del cortijo sevillà, propietat d’una família d’aristòcrates senyorets de rang llinatge del mateix nom, van aparèixer assassinats. Vint anys després, el cas va ser sobreseït davant la falta de sospitosos i, el més curiós encara, el sumari, amb més de mil folis, es troba en parador desconegut. La sèrie, parafrasejant Alfonso Sánchez, pioner crític de cine de la incipient TVE, no aporta res de nou ni al gènere, ni al cas, però això sí, especula, com totes les produccions entorn del també enigmàtic assassinat dels marquesos d’Urquijo. A més, la producció és impecable destacant com a protagonista Víctor Clavijo, el magnífic Lope de Vega a El ministerio del tiempo. Si poden revisin Los invitados (1987) amb una gran Lola Flores.
