Són els putos amos
Perquè, conscientment o inconscientment, els ho permetem, es podria afegir. Però el cas és que, ara mateix, vivim dominats per les xarxes socials i pels seus apòstols, anomenats influencers, streamers o youtubers. N’hi ha de dos tipus. Els fills de..., que, sense ofici conegut, més enllà de vendre exclusives, tenen com a referents Tamara Falcó i Victoria Federica. Després hi ha els altres, que viuen de penjar tot el que els passa en les seues vides amb milers de seguidors que expandeixen les seues “proeses” en progressions estratosfèriques. Això sí, si algú fora del seu entorn explica alguna cosa d’ells, el pollastre que munten és majúscul. El cas és que des d’ahir als programes televisius del gènere no es parla d’altra cosa que del bilbaí establert a Barcelona Ibai Llanos i el seu ingrés d’urgències en un hospital mexicà per haver fet un bon tiberi amb massa picant. És a l’altre costat de l’Atlàntic promocionant la globalitzada Kings League del seu amic Piqué. Ell s’ha erigit en víctima i alhora en portaveu de tot el que li passa. I a nosaltres, què ens importa, la veritat?
