Res pot amb ‘TCMS’

Cal que ens rendim a l’evidència. Tu cara me suena és immune a qualsevol error, humà o de criteri, i continua encapçalant, divendres rere divendres, els índexs d’audiència, deixant enrere, molt enrere, els seus competidors. Ja ho hem dit aquí més d’una vegada. És el millor programa d’entreteniment familiar que es pot trobar ara mateix en obert. I això que té una llarga llista de peròs, com l’excessiva durada. Després de tres hores, ja entrada la matinada, encara no hi ha manera de saber qui ha estat el guanyador de la gala. S’anuncia l’inici a les 21.50, però no comença fins a les 22.30, entre tandes d’anuncis i interminables promocions, que es repeteixen al plató de tres a quatre vegades, a més de tres talls publicitaris curts (tornem d’aquí a un minut) i dos de llargs (tornem d’aquí a set), però què volen?, es veu que l’espectador és masoquista. Es plora cada vegada que adverteixen que Àngel Llàcer està malaltó (ja s’ha perdut quatre gales), riem amb Juanra Bonet, el millor d’aquesta edició, i s’admira David Bustamante, brillant imitant Sin Bandera.