Estem perduts, torna la Leti!

Sí, ja sabem que no hi ha filtre que ho impedeixi, però resulta ja pesat que dos vegades a l’any (per Nadal i a l’estiu) la inefable Leticia Sabater (Barcelona, 1966), en un altre temps irresistible musa dels programes infantils a la petita pantalla, bombardegi ulls i sentits a totes les televisions que l’hi permetin, i que són pràcticament totes encara que per riure i de conya, amb els seus hits, de vergonya aliena, sí, però que tenen recorregut, i a les xarxes, més. N’hi ha prou amb recordar, per citar exemples, La Salchipapa; Toma Pepinazo; El Polvorrón; 18 centímetros, papi; Papa Noel, lléname el tanke o Esta Navidad me comeré un pibón. Per a la ja imminent etapa estival perpetra Titi, cómeme el toto (encara que al llarg de la inspirada lletra, hi ha moments en què la “t” és substituïda per la “x”). El cas és que, aquí la tenen, amb una coreografia que recorda, i molt, la de Nebulossa i el seu Zorra eurovisiu. I vist tot això, que ja no vindrà d’una vergonya més, no se li podria encarregar un tema per al festival del 2025? Potser cola!