És que no podem ni descansar
Ho vam prometre al Boig d’ahir i aquí ho tenen. A Mediaset han deixat penjat a la porta del CEO de torn allò de “morir d’èxit” i han fet bandera d’aquell altre de “si la cosa funciona, millor no tocar res”. Només així s’explica que, vint-i-quatre hores després –sí, vint-i-quatre, han llegit bé– de la final de la vint-i-tresena edició de Supervivientes, el més llarg a més amb 119 dies als Cayos hondurenys, es posés a caminar el Supervivientes All Stars, que és més del mateix però, en comptes de coneguts i saludats, els concursants són guanyadors i finalistes d’anteriors realities. Bé, almenys bregats se suposa que estan, o no. Perquè ja el primer dia es va produir la primera baixa per voluntat pròpia, que un pensa: “Si ja saps de què va la cosa, per què t’hi has apuntat?” El cas és que Adara Molinero, és de suposar que havent-ho pactat prèviament, va patir un atac de pànic i va marxar a l’empara de les gales on es guanyen més diners i es pateix molt menys. En qualsevol cas, per saber qui és cadascun es recomana acudir a la Viquipèdia.
