El fariseisme de les Campos

D’acord. És veritat. Cadascú és lliure de fer el que li dona la gana. Però el que no és acceptable és fer bandera d’aquesta doble moral: si paguen bé, explico el que convingui; gratis, la meua vida privada és meua i de ningú més. I a això fa temps que s’aplica la família Borrego-Campos. Ja en vida de la seua mare, Terelu (més coneguda com la Porreta, no pel que fuma, i ara, sinó per la seua addicció a les porres madrilenyes) i la seua germana, Carmen, la Popota, mediocres professionals, van fer de les exclusives el seu modus vivendi. Ara que en estan en hores baixes, l’embaràs de la filla de Terelu, déu-n’hi-do amb la noia, les ha catapultat a l’univers del cor. Terelu es va passar, tenint contracte a La 1, per Telecinco al ¡De viernes! per parlar del tema. És malaguenya però va exercir de gallega (sense ànim d’ofendre els gallecs): “Carlo (el pare del seu net) és genial però no el conec...”, “Mar Flores (la seua consogra) és fenomenal, però no hi tinc tracte...”, però el millor va ser: “L’Alejandra treballava dur a la nit. Se n’anava a dormir a les 5 i es llevava a les 8 per anar a la universitat.”