La parada dels monstres?
És ploure sobre mullat. La vida sin filtro (Telecinco) és un pèssim programa i la seua responsable, Cristina Tárrega, una mala presentadora que ni tan sols sap interpretar de manera mitjanament passable el seu rol, que representa que surt al plató sense saber què s’hi trobarà. El seu postureig, les llàgrimes fingides i les ganyotes són prescindibles. Aquesta setmana, la segona entrega tampoc va arribar als dos dígits. D’acord. Tenia l’Eurocopa de La 1 davant i La Voz Kids d’Antena 3, però revisant el seu programa, ens va recordar molt, molt aquell clàssic del cine silent, La parada de los monstruos (Tod Browning, 1932). Perquè és el que podia deduir-se després de veure els convidats del patètic xou de dissabte: l’ésser més petit del món amb només 63 centímetres d’alçada, la senyora que va anar a Turquia a operar-se els pits i es va quedar sense dents, l’esposa que es va fer un bypass estomacal i es va trobar unes natges XXL o la dona que, volent ser una nina, ja porta 35 operacions d’estètica al cos amb tres quilos de pes a cada pit. Francament, d’això se’n diu morbo. Sense cap filtre.
