Ridícul ‘Ni que fuéramos...’
Ni els més atrevits guionistes del Polònia haurien aconseguit escriure una caricatura tan corrosiva sobre un programa de televisió com la que van perpetrar, i ells mateixos a més, els protagonistes de Ni que fuéramos Shhh en la marginal i més que minoritària Ten. Però, què volen? Aquí és on han trobat empara els marginats de Mediaset. És cert que no els veu ni el tato i que, si no fos per les xarxes socials, que s’encarreguen d’agitar ells mateixos, passarien d’allò més desapercebuts: plató cutre, condicions tècniques deplorables amb anades i vingudes del so, càmeres desenfocades que, com que són fixes, mostren els tertulians d’esquena i fora de pla.. I així fins a l’infinit, però és que aquest divendres passat ja van filar molt prim: Matamoros parlant des d’un quartet veí perquè no es parla amb Víctor Sandoval, que, a llàgrima viva, va anar a alleujar-se a un balcó on vam veure els redactors fumant com a carreters.. Però el millor encara havia d’arribar. María Patiño, al tall de les set, s’aixeca, es treu el micro i se’n va. “Perdré el tren del cap de setmana”, va dir.
