Audiència, tota; ritme, poc
Sens dubte ens estem fent pesats amb el tema, però és que no ens cap al cap com programes com Tu cara me suena, els divendres, o La Voz, els dissabtes, siguin líders d’audiència quan es converteixen en un veritable turment per a l’espectador. Són entretinguts? Molt. Emocionants? Ho serien més si no fos pel postureig de coaches i jurats. Familiars? Del tot. Mals rotllos? Cap més enllà, en el cas de La Voz Kids, de fer passar els nens pel trauma de ser eliminats. Aleshores, en què grinyola? En la falta de ritme, que converteix el xou en un atac de nervis. Aquest dissabte, per citar un exemple, finalíssima de La Voz Kids. A les 21.50 s’anuncia el gastat “a continuació”. A les 22.10 “ja comença”. A les 22.30 s’emet un resum de les semifinals. A les 22.40, entre opinions dels coaches i dels finalistes, encara no ha començat la gala. Però és que a les 00.50 encara no se sabien els noms dels quatre finalistes. Com que havien de cantar, sumant-hi la publicitat i la votació, a les 01.50 es va saber que va guanyar Alira Moya. Penós.
