La Gauche més divina
Per als de la meua generació existien dones belles, boniques i Teresa Gimpera (Igualada, 1936). Actriu, model i presentadora televisiva, ens ha deixat, als 87 anys, víctima d’un càncer fulminant, però sempre ens quedarà la seua imatge com a icona del que es va denominar la Gauche Divine de Barcelona amb la discoteca Bocaccio com a temple. Des que va posar per a Leopoldo Pomés i fos portada de Fotogramas, la seua vida va ser un no parar. Va treballar al cine amb tota mena de directors: des de Jorge Grau a Gonzalo Suárez passant per José Luis Garci, Pedro Lazaga o Mariano Ozores. Fins i tot Hitchcock li va oferir un paper que ella va rebutjar perquè havia de donar vida a una porto-riquenya i ella no es veia fent-ho. Tanmateix, el que potser desconeixen és que Teresa va començar, a finals dels seixanta, com a locutora de continuïtat a TVE juntament amb companyes tan cèlebres com Pilar Cañada o Marisa Medina. Fins i tot va arribar a tenir programa propi: Tele Revista, un magazín que es va emetre entre 1974 i 1975 al costat de la no menys popular Mónica Randall.
