Diferent no significa millor
El glamur i la grandeur francesa van quedar tan mullats com xops van quedar els protagonistes en directe en la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics 2024. Televisivament parlant, el suposat espectacle va resultar llarg, pesat, avorrit i amb massa temps morts. Cent cinquanta càmeres i el realitzador no va poder oferir ni un primer pla dels abanderats dels països que solcaven el Sena, evidenciant que hi ha delegacions de primera, segona i altres que hi són perquè hi ha d’haver de tot, almenys d’acord amb la mida de les embarcacions designades per l’organització o aquests voluntaris xopant-se mentre protegeixen els capitostos amb un paraigua durant els discursos. Penós i classista. Tret de l’encesa del peveter, això sí que va ser espectacular, amb velles glòries –a Nadal el van enquadrar– res ens va fer enyorar Barcelona’92, que continua sent encara la millor, amb Caballé, Freddie Mercury, La Fura dels Baus, el Tricicle i l’Amigos para siempre de Los Manolos. Com diem per aquí, “que n’aprenguin!”.
