Ha de millorar, i molt
Jorge Javier Vázquez no sembla haver après res del seu anterior, i sonat fracàs, a Cuentos chinos, potser encegat per la inèrcia guanyadora, fins a cert punt, de Supervivientes, en les seues múltiples versions, i del previsible èxit del ressuscitat Gran Hermano. Aquest dilluns va estrenar, a la franja de la sobretaula-tarda, el seu El diario de Javier, un programa de testimonis que beu d’El diario de Patricia i li afegeix un toc del nyap de La vida sin filtros de Cristina Tárrega, en actitud de “què m’estàs contant?” És cert que no va arribar, per poc, això sí, als dos dígits, però és que va haver de competir amb el Nadal-Djokovic que es va allargar fins al 23,4 per cent (el posterior individual d’Alcaraz va sobrepassar també la xifra 23). Totes les seues taules, que en té i moltes, encara que llastades pel seu carregós “encantat de conèixer-se”, que és com la seua firma d’autor a la petita pantalla, no van aconseguir impedir la sensació que el que es veia a la pantalla eren històries veritables i no tretes de l’immens planter de TikTok. Si ha de ser el relleu a Ana Rosa, ha de millorar.
